ELS CÍNICS
La història explica que, un dia, Sócrates va quedar-se parat davant una tenda que venía tota mena de productes. Al final va dir: «quantes coses que no necessito!».
Aquesta exclamació podria ser el lema de la filosofia cínica, fundada per Antístenes a Atenes al voltant del 400 aC .
Antístenes va ser un alumne de Sòcrates, i s'havia fixat sobretot en la seva modèstia.
Els cínics van intentar mostrar que la felicitat veritable no depèn dels avantatges externs, com el luxe, el poder polític o la bona salut. La felicitat no pot dependre d'aquestes coses tan atzaroses i vulnerables i la pot oconseguir tothom. I, a més, un cop s'hagi aconseguit, ja no es pot perdre.
El cínic més conegut va ser Diògenes, un deixeble d'Antístenes, que vivia en un barril i que deia que no necessitava res més que una capa, un bastó i una barra de pa. (Així no era fàcil treure-li la felicitat!) Un dia, mentre prenia el sol al costat del seu barril, el va visitar Alexandre Magne. L'emperador es va posar davant del savi, i li va preguntar si volia alguna cosa. «Sí,, va dir Diógenes. «Aparta't una mica. Estàs tapant el sol.» D'aquesta manera, Diògenes va mostrar que no era menys feliç ni menys ric que el gran home que tenia davant seu. Tenia totes les coses que desitjava.
Els cínics creien que l'home no s'ha de preocupar de la própia salut. Ni el dolor ni la mort no han de pertorbar-lo, ni tampoc el sofriment dels altres.
Avui en dia, una persona «cínica» és una persona que no es preocupa del sofriment de les altres persones.
Jostein Gaarder. El món de Sofia.
TROBARÀS MÉS INFORMACIÓ EN: http://www.cinicos.com/