ELS EPICURIS
Com hem vist, Sócrates volia trobar de quina manera l'home pot viure una vida feliç. Tant els cínics com els estoics el van interpretar dient que l'home ha d'alliberar-se dels luxes materials. Però Sòcrates tenia un deixeble que es deia Aristip, que pensava que l'objectiu de la vida és aconseguir el màxim de plaer sensual. «El major bé es el plaer», va dir, “el major mal es el dolor”. Va voler desenvolupar un mode de vida que evités qualsevol forma de dolor. (Els cínics i els estoics creien que el dolor sempre es pot aguantar, cosa que és molt diferent a pensar que sempre s'ha d'evitar.)
Al voltant del 300 aC , Epicur (341-270), va fundar una escola de filosofia a Atenes. Els seus seguidors van rebre el nom d'epicuris. Va desenvolupar l'ètica del plaer d'Aristip, i la va combinar amb la teoría atòmica de Demòcrit.
La història explica que els epicuris vivien en un jardí, i eren coneguts com els «filòsofs del jardí”. Es diu que a sota l'entrada del jardí hi havia un cartell que dei: «Foraster: aquí viuràs bé. Aquí el plaer es el major bé».
Epicur va dir que les conseqüències agradables d'una acció han de ser avaluades tenint en compte els seus efectes secundaris. Si alguna vegada t'has empatxat de tant menjar xocolata, ja ho entendràs. Si no t'ha passat mai, prova de fer aixó: agafa tot el que tinguis estalviat, i compra xocolata per valor de 200 corones (suposant que t'agradi la xocolata). És molt important que la prenguis tota de cop. Al cap d'una hora i mitja, aproximadament, entendràs què volia dir Epicur amb això dels efectes secundaris.
Epicur també creia que el resultat d'una acció agradable a curt termini s'ha d'avaluar tenint en compte la possibilitat d'un resultat més gran, més durader o més intens o llarg termini. (Potser prefereixes no menjar xocolota durant un any per poder estalviar diners, i poder-te comprar, així, una bicicleta nova o anar de vacances a l'estranger.) A diferència dels animals, tenim capacitat de planificar la nostra vida. Podem fer un “cálcul de plaer”. La xocolota és molt bona, però una bicicleta nova o un viatge a Anglaterra són coses encara millors.
Epicur va assenyalar, però, que el «plaer» no necessàriament vol dir el plaer sensual -com menjar xocolata, per exemple. També formen part d'aquesta categoria valors com l'amistat o la sensibilitat per l'art. El plaer de la vida només es pot aconseguir per mitjà dels vells ideals grecs de l'autocontrol, la moderació i la serenitat. S'ha de refrenar el desig, i només la calma ens ajudarà a superar el dolor.
L'angoixa religiosa va portar molta gent al jardí d'Epicur. En aquest sentit, la teoria de Demòcrit va ser un bon recurs per afrontar les supersticions religioses. Per viure una vida feliç és necessari superar la por a la mort i, per aconseguir-ho, Epicur va ajudar-se de la teoria atòmica de Demòcrit. Potser recordes que Demòcrit deia que no hi ha vida després de la mort perqué, quan morim, els àtoms es dispersen en totes les direccions.
«La mort no és assumpte nostre», va dir simplement Epicur, «perquè mentre vivim, la mort no hi és. I quan arriba, ja no existim».
(Vist des d'aquest punt de vista, ningú no s'hauria d'haver preocupat mai de la mort.)
El propi Epicur va resumir la seva filosofia alliberadora en les «quatre herbes medicinals»: No s'ha de tenir por dels déus. No cal preocupar-se de la mort. El bé és fàcil d'aconseguir. Les coses terribles són fàci1s de suportar.
Per als grecs, no era cap novetat comparar els projectes filosòfics amb els de la ciéncia mèdica. La intenció, en aquest cas, era senzilla: l'ome ha d'equipar-se amb una farmaciola que tinguí quatre medicaments bàsics.
A diferència dels estoics, els epicuris no van mostrar cap interés per la política. «Viu apartat del món!», aconsellava Epicur. Podríem comparar el seu jardí amb les comunes del nostre temps. Hi ha molta gent que, avui en dia, busca un refugi fora de la societat.
Després d'Epicur, molts epicuris van posar molt d'èrnfasi en la manca de moderació. El seu lema era “Viu el moment!”. La paraula «epicurí» s'usa ara en un sentit negatiu per designar algú que viu només per al plaer.
Jostein Gaarder. El món de Sofia.
TROBARÀS MÉS INFORMACIÓ EN: http://www.cinicos.com/